dimecres, 19 de novembre de 2008

Capítol 4: Energies renovables


L’energia en general és molt necessària per a la nostra vida diària. Necessitem llum per a gairebé tot el que fem ja sigui directament com cuinar, rentar, treballar amb l’ordinador, mirar la TV, etc., o indirecta utilitzar-la per al transport, dutxar-se, o utilitzar qualsevol estri que hagi estat realitzat amb energia, és a dir, tots.

Per això, aquest consum hauria de ser una mica responsable. Primerament, apagar els llums o els electrodomèstics quan no siguin necessaris, i en segon lloc utilitzar mètodes de creació d’energia més eficients o menys impactants per al medi.

El meu dubte entra quan amb la quantitat d’energies alternatives que existeixen, encara avui, siguem tant dependents d’infraestructures com la MAT, que passarà pel Pla de l’Estany.

L’energia solar per a aigua calenta i per a energia fotovoltaica hauria de ser el mètode per excel·lència a la Península Ibèrica, ja que el nostres nivells de radiació solar són molt grans. Sembla que això el govern ho està començant a entendre, perquè ara ja és obligatori que qualsevol nova construcció, ja sigui pública o privada instal·li plaques solars per a aigua calenta. Podeu veure per exemple els pisos de protecció oficial del Pla de l’Ametller.

Però l’energia elèctrica encara queda al marge de les lleis. Amb el consum tant inhumà que estem tenint, hauria de ser obligatori que cada casa es produís la seva pròpia energia elèctrica. Però què passa, que no interessa, hi ha unes empreses elèctriques que han de sobreviure i mai més ben dit, que no existirien si cadascú fos autosuficient.

I què es fa, doncs construïm una nova línia elèctrica, de grans dimensions i de gran potència, que fragmenti el territori i així tindrem l’energia necessària. El que passarà és que d’aquí un temps aquesta línia que s’haurà carregat bona part del territori català, quedarà obsoleta, i s’haurà de buscar de nou remei per curar ferides, en comptes d’anar a l’arrel del problema.

Tot i això, cal dir que hi ha algunes empreses i particulars del Pla de l’Estany, que han invertit per a posar plaques fotovoltaiques sobre de les naus o fent parcs solars per a vendre energia a les companyies i per tant, estan ajudant a pal·liar el problema energètic a nivell local.

Una altra energia que porta un bon ritme és l’energia eòlica. Però també té detractors i seguidor. És una energia neta, duradora, però té un impacte visual i també un impacte per a l’avifauna, ja que alguns ocells moren al xocar contra els grans aerogeneradors. La gent que hi està en contra al·lega que tenen un impacte paisatgístic molt elevat i que afecta molt la fauna i flora de la zona. I la gent que hi està a favor al·lega que no tenen un impacte tant elevat, que donen treball al poble, atreu turistes i per tant enriqueixen la població.

L’impacte paisatgístic o visual és una tema molt subjectiu, una persona pot veure-hi un gran impacte i una altre veure-ho bé. Per això es realitzen estudis d’impacte ambiental i estudis d’impacte i integració paisatgística. Dos treballs essencials per saber l’abast del projecte.

Cal dir també que s’han generat petits molins de vent per a la generació d’energia a nivell particular, que es col·locarien a la teulada de la casa i generaria energia elèctrica, de la mateixa manera que les plaques solars.

Una altra energia és la geotèrmia, poc estesa a Espanya, però molt utilitzada als països nòrdics (Suècia, Noruega, Finlàndia, Dinamarca i Alemanya) des de fa molts anys. Es tracta de realitzar uns pous fins a certa profunditat, on la temperatura es troba a uns 15º a Banyoles. Dins els pous s’introdueixen uns tubs per on passarà l’aigua, que es comuniquen amb els tubs de la calefacció i l’aire condicionat de dins la casa. Per acabar d’arribar a la temperatura necessària per escalfar els tubs, en el cas de la calefacció, i per augmentar la temperatura en el cas de l’aire condicionat, solsament s’utilitza una màquina que gasta la mateixa energia que una nevera.

A banda, existeix la biomassa, que es va estenent a Catalunya, però de moment més per abastir poblacions senceres, com és el cas de la planta de Sant Pere de Torelló que per abastir cada família. Tot i això, existeixen miniplantes de biomassa per a particulars.

Crec que algú s’hauria de parar un moment i pensar en com s’està plantejant la situació i crear algun pla, com una estratègia de guerra per reordenar el batibull, perquè no es pot entendre que podent esser cadascú autosuficient s’estigui depenent de les grans multinacionals i de les centrals nuclears que estan destruint el territori.

Cap comentari: