dilluns, 27 d’octubre del 2008

Capítol 3: Les reintroduccions

Una reintroducció segons el Centre de Terminologia de Catalunya és la introducció d’una espècie animal o vegetal autòctona en un hàbitat per tal de restablir-hi una població extingida o amenaçada per l’acció humana. Aquesta acció ha estat força recurrent a Catalunya en els últims anys. S'ha reintroduït el gat salvatge, la llúdriga, el cabirol, el cérvol, la cabra salvatge, la cigonya, el trencalòs i altres ocells, la tortuga mediterrània, el fartet, el samaruc, l’anguila i l’ós bru, el protagonista de la setmana.














Al Pla de l’Estany també se n’han fet de reintroduccions. Ja us vaig parlar de la reintroducció de nàiades al riu Ser, a Serinyà, per part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, però se n’han fet d’altres. La més recent és la reintroducció de 20 cigonyes a la zona de “Casa Nostra” a l’estany per part de la llavors anomenada Fundació Territori i Paisatge, ara Àrea de Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa de Catalunya. Resulta, que aquesta espècie s’havia gairebé extingit de Catalunya fa 30 anys i a través del Projecte Cigonya Blanca que s’inicià al 1996, ja se n’han comptat més de 600 exemplars avui dia.

També s’ha notat el pes d’altres reintroduccions que no s’han realitzat al Pla de l’Estany, però que n’ha rebut els resultats. És el cas de la llúdriga, que es va alliberar al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà l’any 1995 i s’ha anat expandint per la Muga i el Fluvià fins arribar a Banyoles. Va veure’s a la banda de Porqueres al mes de juny passat i que se n’han trobat rastres per tot l’estany, des del Vilar a Can Morgat, a la Draga i al Club Natació.


També s’han notat la introducció de cabirol que es va fer als Pirineus per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, els anys 90. Aquest s’havia extingit a meitats del segle XX i ara ja n’hi ha més de 2000 exemplars. Alguns d’ells que s’acosten ja a abeurar-se a les basses noves de Can Morgat, tal i com van poder veure Carles Feo i Jordi Buch al juliol d’aquest any.


Segurament em deixo alguna reintroducció, sense parlar d’aquelles introduccions d’espècies que no havien existit abans al Pla de l’Estany i ara es troben com a normals, com la majoria de peixos de l’Estany, els plàtans que el voregen, la tortuga de florida i altres espècies més agressives de tortuga i moltes altres, que es podrien haver evitat si la gent hagués estat més conscient del que aquell alliberament provocaria en l’ecosistema. Però això és un altre tema a discutir en una altra sessió.















Per altra banda, al Pla de l’Estany no en tenim d’ós, ni és propi que n’hi hagi, però als ports de Tortosa, fa només 55 anys que encara existien. Davant l’amenaça de l’extinció de l’espècie als Pirineus, les administracions competents van promulgar normatives protectores des de mitjan segle. Però aquestes mesures no van aconseguir aturar la seva disminució. Per analitzar la situació de les espècies en vies d’extinció i proposar actuacions per millorar la seva situació es va elaborar el projecte Fauna amenaçada dels Pirineus, realitzat els anys 1992 i 1993 per la Generalitat de Catalunya, la Diputació General d'Aragó, el govern de Navarra, el ministeri de Medi Ambient francès i Icona.


Com que s’havia arribat a la pràctica desaparició de l’espècie es va considerar que calia recórrer a la única mesura possible: la seva reintroducció. Des que es va començar a plantejar aquesta opció, les resistències de la població de la zona van ser molt fortes ja que, a més dels problemes generals que planteja qualsevol acció d’aquest tipus, hi jugava un paper important el caràcter mític de l’ós i la por que la seva presència despertava.

Però les Administracions van tirar endavant el projecte que va estar finançat per un programa Life de la Unió Europea, aprovat l’any 1993. El programa implicava la reintroducció d’óssos a Catalunya i a França, i el seguiment de les poblacions d’óssos relictuals a Aragó i Navarra.


Malgrat que un dels objectius de la Generalitat era fer de l’ós una marca de qualitat turística, la notícia del pla d’alliberament d’óssos va desencadenar dures protestes per part de la població afectada. Així, l’any 1994 els municipis de les valls d'Aneu es van oposar a la presència d’aquesta espècie en el seu territori. La campanya d’oposició va aconseguir que el 1995 es retardés l’alliberament d’óssos que estava previst. Al març del 1996, les autoritats catalanes van decidir no efectuar-ne la reintroducció al Principat.


Les protestes no van impedir que, finalment, s’alliberessin a Mèlies (a 5 km de la Vall d’Aran) els primers exemplars previstos, dues osses provinents d'Eslovènia, perquè s’havia comprovat que els óssos d’aquella zona tenien una gran afinitat amb la subespècie autòctona dels Pirineus.


A primers de setembre es van registrar els primers danys atribuïts a una de les osses, un atac a un poni. Els tècnics ja havien previst que es produirien alguns atacs, ja que, tot i que l’ós és principalment vegetarià, entre un 6% i un 8% de la seva dieta correspon a vertebrats, que consumeix especialment abans de la hibernació.


Aquest any, després de 12 anys amb ossos als Pirineus hi ha hagut el primer atac a un humà, un senyor de 76 anys que estava caçant. L’ossa Hvala anava amb dues cries i segurament, devia estar espantada pels trets dels caçadors. Jo en aquest cas defenso la ossa, perquè posem-nos en la seva pell, ets mare de dues criatures, arriba l’hora d’hibernar i no has trobat el lloc on fer-ho, sents trets i t’espantes perquè et poden tocar a tu o a una de les teves cries i de cop et trobes a un caçador. Aquest segurament, no devia estar molt a favor dels ossos i alguna cosa deuria increpar, doncs la ossa, com a bon animal i bona mare intentava protegir-se i protegir els seus. Els anti-ossos han troba l’excusa perfecte per aconseguir els seus fins, donar mala imatge a aquesta espècie que fins fa pocs decennis era la propietària de les terres dels Pirineus.


Aquí us poso un link d'un reportatge interessant del diari el País, del setembre de 2007 sobre reintroduccions d’espècies prehistòriques que s’anomena Leones en el Oeste americano, de Marlene Ruiz de Elvira.

dijous, 16 d’octubre del 2008

Capítol 2: Congrés de la UICN













Durant la setmana passada i fins ahir, es va dur a terme el IV Congrés Mundial de la Naturala Unió Internacional de Conservació de la Natura, o més coneguda com a UICN, amb la col·laboració de l’ajuntament i la diputació de Girona, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Ministeri de Medi Ambient. que organitza

Aquesta és una ONG creada al 1948 que agrupa 88 països i a uns 10.000 milions de científics d’arreu del món que té per missió influir, estimular i donar suport a les societats de tot el planeta, amb l’objectiu de mantenir la integritat de la natura i assegurar l’ús equitatiu i sostenible dels recursos naturals.

Aquest congrés s'ha realitzat al centre de convencions internacionals de Barcelona, a la zona del Fòrum des del dissabte dia 4 d’octubre, dia en què es van realitzar únicament reunions per als membres de la UICN.

El diumenge dia 5 es va fer la inauguració oficial en que hi van participar el president de la UICN Vali Moosa, la directora general Julia Marton-Lefèvre, el premi Nobel de la pau Mohammad Yunus, el príncep d’Asturies Don Felip de Borbó, la ministra de medi ambient espanyola Elena Espinosa, el president de la diputació de Barcelona Antoni Fogué, l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu i el president de Catalunya José Montilla.

Cadascun d’ells va tenir part de raó en el seu discurs, però els més destacats van ser el del president que va destacar que “els empresaris i el mercat han contribuït al creixement econòmic, però ho han fet sense tenir en compte les greus conseqüències ambientals de la seva actuació, i sense fer que la seva activitat beneficiés al conjunt de la societat, fet que va qualificar "d’inadmissible"; el del premi Nobel Mohammat Yunus, que va criticar durament el sistema econòmic global, al que va acusar de la pobresa al món, i va assegurar que "no es pot fer un món sostenible si el governen empreses que només pensen en el seu propi benefici, en fer el màxim de diners, i no en la gent, en millorar la seva vida". El Nobel de la Pau va fer una crida al canvi, a que s’endeguin "negocis socials" guiats pel benefici de la societat, no d’uns quants privilegiats.

I finalment, va agradar-me el de la ministra de medi ambient, Elena Espinosa, que va recordar que "només amb la ciència i la tecnologia no n’hi haurà prou per a garantir el nostre futur sobre aquesta nau espacial denominada Terra".

Aquest acte inaugural va estar intercalat amb un espectacle circense amb malabars, equilibris i acrobàcies, coordinat amb la música de l’orquestra Filarmònica Tekfen, fundada a Turquia al 1992, i que està integrada per músics de 23 països del Mediterrani i Àsia Central.

A banda d’aquest acte, fora de l’auditori hi havia altres activitats com una fira de dones emprenedores, on es mostraven els treballs realitzats per dones de països en vies de desenvolupament, amb l’ajuda dels microcrèdits.

També hi havia diverses exposicions fotogràfiques com la d’espècies amenaçades, els espais de l’Obra Social de Caixa Catalunya i una comparativa de fotografies de glaceres d’arreu del món en els anys 50 i actualment.

Existia una sala principal amb el que anomenaven pavellons, uns estants de diverses temàtiques com l’aigua, els oceans, els boscos, el futur, Catalunya, Espanya, les espècies, la Unió Europea i la UICN.

Del dilluns 6 al dijous 9 es van realitzar centenars de xerrades sobre tot tipus de temes ambientals i amb convidats d’arreu del món, ja que s’hi van inscriure fins a 127 països. El bosc, les energies renovables, espècies amenaçades, espais naturals, programes informàtics aplicats al medi natural, desenvolupament local i turisme sostenible, problemes amb l’abastament d’aigua, etc han estat alguns dels temes tractats.

Tots els aspectes relacionats amb el congrés, igual que les conclusions que se n’extreguin i altres documents interessants com les llistes vermelles d’espècies amenaçades del món actualitzades, les podreu trobar a la pàgina web de la UICN.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Capítol 1: les nàiades


Les nàiades o musclos de riu són una animals del grup dels mol·luscs bivalves que viuen en aigua dolça. El seu nom prové del grec i vol dir fluir. En la mitologia, eren les nimfes, filles de Zeus, que personificaven l'aigua de brolladors, llacs i fonts.

Les nàiades que habiten el Pla de l'Estany no tenen un significat tan màgic, però tenen una gran importància zoològica. Existeixen 5 espècies al Pla:
  • Anodonta cygnea
  • Unio mancus penchinatianus
  • Psilunio subreniformis
  • Unio elongatus
  • Psilunio littoralis
Les tres primeres viuen a l'Estany de Banyoles, essent Unio mancus penchinatianus i Psilunio subreniformis espècies endèmiques, és a dir, que només viuen a les aigües de l'estany i enlloc més del món.

Totes aquestes espècies estan protegides per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, per a poder preservar les poques poblacions que en queden. Dites poblacions s'han anat reduint degut a la canalització dels rius, la contaminació i la introducció d'espècies de peixos exòtiques, entre altres causes.

La introducció de peixos al·lòctons és una de les causes de regressió més importants, ja que la principal característica de les nàiades és que les larves necessiten unir-se a les brànquies o altres parts d'un peix, segons l'espècie, per a poder acabar el seu desenvolupament. Un cop són prou madures es desenganxen i cauen al sediment del riu on inicien una nova vida. Normalment, per a realitzar aquesta etapa de la seva vida prefereixen els peixos autòctons com el barb (Barbus meridionalis) o la bagra (Squalius cephalus), que s'estan veient desplaçats per altres peixos com la carpa (Cyprinus carpio) o el barb de l'Ebre (Barbus graellsii).

Actualment, es desconeix l'estat de les poblacions de l'Estany, tot i que al mes d'agost es va fer un recompte de nàiades al rec d'en Teixidor i de Ca n'Hort i s'en van comptabilitzar 265 i 73 individus respectivament.

Al riu Ser, al seu pas per Serinyà, en canvi, presenta una població estable, ja que s'han trobat individus juvenils. A més, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, va fer una reintroducció d'una de les espècies de nàiades presents a la conca del Fluvià, la Unio aleroni.
________________________________

Les referències utilitzades per a fer aquest post han estat:
Blog de Natura al Pla de l´Estany
Localització d´una població viable d´Unio aleroni (Unionidae, Bivalvia) a la conca del Fluvià i estat de coneixement de les nàiades al Pla de l´Estany