Capítol 7: El paisatge de l'aigua

Ahir, a proposta del Departament de Medi Ambient i Habitatge i amb l'informe favorable de l'Agència Catalana de l'Aigua, el Govern va derogar el Decret de sequera. Aquesta mesura serà efectiva el dia 16 de gener quan es publiqui al DOGC.

La derogació del Decret s'ha donat després de les abundants pluges caigudes a finals del mes de desembre de 2008, que han propiciat que les conques catalanes tinguin reserves suficients, com el pantà de Boadella (conca de la Muga) que es troba a més del 47% de la seva capacitat, un 25% més que fa tres setmanes.

Aquesta crescuda dels nivells d'aigua també s'ha pogut veure al Pla de l'Estany, on l'Estany de Banyoles es trobava a 25 cm per sobre del nivell normal. A la zona de la Draga, les cubetes estaven plenes d'aigua i fins i tot s'hi podien observar ànecs nedant, i l'estany d'Espolla està ple d'aigua i després de 5 anys sense veure'ls s'han desenvolupat els Triops (Triops cancriformis).

Amb aqeusta derogació es podrà aconseguir callar les veus que demanaven un transvassament d'aigua de qualsevol riu, però pel que ens afecta a nosaltres, sobretot del Roina. Un transvassament que afectaria el Pla de l'Estany de manera negativa ja que les canonades passarien pel nostre territori i es carregaria zones d'especial interès paisatgístic i per a la fauna, com les esquerdes de la zona de Crespià on viu una espècie de ratpenat única a la comarca.

Cal comentar també que durant els dos anys que ha durat el decret de sequera han estat molt grans els esforços realitzats per part de la població, els ens locals i l'administració de tot Catalunya, però ara cal mantenir l'eficiencia i l'estalvi d'aigua. Calen actuacions per consolidar l'actitud mantinguda per part de la ciutadania, la indústria i les administracions públiques en aquest aspecte concret.

Cal que aquest estalvi aconseguit amb l’ús eficient de l’aigua per part de la ciutadania serveixi per retornar el cabal necessari per a que els nostres rius gaudeixin d’un excel·lent funcionament ecològic. Cosa que durant molt de temps, i encara ara, no s'ha aconseguit. Em refereixo al cabal del riu Ter, que ha estat per sota del seu nivell ecològic durant molts mesos, afectant a la fauna i la flora que viu en el riu i fent disminuir la qualitat de les aigues. A banda, aquest baix cabal ha afectat als regants i agricultors de tota la seva conca i per tant afectant a l'economia dels que depenen d'aquest riu.

D'altra banda, a l'Estany han començat les obres de renovació del carril bici, que estava malmés pel creixement de les arrels dels plàtans que envolten l'estany, i en alguns llocs, per l'ús que se n'ha fet durant tots aquests anys. En total s'arranjaran 3 quilòmetres de carril bici del municipi de Banyoles, utilitzant diverses tècniques per a no malmetre els arbres existents.

Capítol 2: Congrés de la UICN

Durant la setmana passada i fins ahir, es va dur a terme el IV Congrés Mundial de la Naturala Unió Internacional de Conservació de la Natura, o més coneguda com a UICN, amb la col·laboració de l’ajuntament i la diputació de Girona, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Ministeri de Medi Ambient. que organitza

Aquesta és una ONG creada al 1948 que agrupa 88 països i a uns 10.000 milions de científics d’arreu del món que té per missió influir, estimular i donar suport a les societats de tot el planeta, amb l’objectiu de mantenir la integritat de la natura i assegurar l’ús equitatiu i sostenible dels recursos naturals.

Aquest congrés s'ha realitzat al centre de convencions internacionals de Barcelona, a la zona del Fòrum des del dissabte dia 4 d’octubre, dia en què es van realitzar únicament reunions per als membres de la UICN.

El diumenge dia 5 es va fer la inauguració oficial en que hi van participar el president de la UICN Vali Moosa, la directora general Julia Marton-Lefèvre, el premi Nobel de la pau Mohammad Yunus, el príncep d’Asturies Don Felip de Borbó, la ministra de medi ambient espanyola Elena Espinosa, el president de la diputació de Barcelona Antoni Fogué, l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu i el president de Catalunya José Montilla.

Cadascun d’ells va tenir part de raó en el seu discurs, però els més destacats van ser el del president que va destacar que “els empresaris i el mercat han contribuït al creixement econòmic, però ho han fet sense tenir en compte les greus conseqüències ambientals de la seva actuació, i sense fer que la seva activitat beneficiés al conjunt de la societat, fet que va qualificar "d’inadmissible"; el del premi Nobel Mohammat Yunus, que va criticar durament el sistema econòmic global, al que va acusar de la pobresa al món, i va assegurar que "no es pot fer un món sostenible si el governen empreses que només pensen en el seu propi benefici, en fer el màxim de diners, i no en la gent, en millorar la seva vida". El Nobel de la Pau va fer una crida al canvi, a que s’endeguin "negocis socials" guiats pel benefici de la societat, no d’uns quants privilegiats.

I finalment, va agradar-me el de la ministra de medi ambient, Elena Espinosa, que va recordar que "només amb la ciència i la tecnologia no n’hi haurà prou per a garantir el nostre futur sobre aquesta nau espacial denominada Terra".

Aquest acte inaugural va estar intercalat amb un espectacle circense amb malabars, equilibris i acrobàcies, coordinat amb la música de l’orquestra Filarmònica Tekfen, fundada a Turquia al 1992, i que està integrada per músics de 23 països del Mediterrani i Àsia Central.

A banda d’aquest acte, fora de l’auditori hi havia altres activitats com una fira de dones emprenedores, on es mostraven els treballs realitzats per dones de països en vies de desenvolupament, amb l’ajuda dels microcrèdits.

També hi havia diverses exposicions fotogràfiques com la d’espècies amenaçades, els espais de l’Obra Social de Caixa Catalunya i una comparativa de fotografies de glaceres d’arreu del món en els anys 50 i actualment.

Existia una sala principal amb el que anomenaven pavellons, uns estants de diverses temàtiques com l’aigua, els oceans, els boscos, el futur, Catalunya, Espanya, les espècies, la Unió Europea i la UICN.

Del dilluns 6 al dijous 9 es van realitzar centenars de xerrades sobre tot tipus de temes ambientals i amb convidats d’arreu del món, ja que s’hi van inscriure fins a 127 països. El bosc, les energies renovables, espècies amenaçades, espais naturals, programes informàtics aplicats al medi natural, desenvolupament local i turisme sostenible, problemes amb l’abastament d’aigua, etc han estat alguns dels temes tractats.

Tots els aspectes relacionats amb el congrés, igual que les conclusions que se n’extreguin i altres documents interessants com les llistes vermelles d’espècies amenaçades del món actualitzades, les podreu trobar a la pàgina web de la UICN.